sábado, 19 de febrero de 2022

EL NOSTRE POETA DESIDERI LOMBARTE


Quan no quedarà res,

quan morts els rius blanquejaran les gleres,

eixuts ullals, seques les fenasseres.

Ofegat el caliu

a les dures entranyes de la terra,

quan no plourà ni nevarà a la serra.

Quan ni un arbre hi haurà,

ni cap garba de blat per les garberes,

ni creixerà cap xop per les riberes.

Quan no quedarà res,

només ermes les terres, sec el mar,

quedarà la paraula. Quedarà.

 

 Desideri Lombarte és un poeta nostre perquè va nàixer 

en 1937 en el mas de El Molinar dins del terme de 

Pena-roja (Peñarroya de Tastavins), comarca del 

Matarranya. A banda de la seua producció teatral, 

narrativa, epistolar i d’investigació cultural i 

antropològica, la seua obra poètica, que propicia una 

deliciosa lectura, és extensa i d’una elevada qualitat. 

Tota l’obra està redactada en un català farcit de 

col·loquialismes i paraules genuïnes del seu petit país 

-el seu poble i voltants-, que és la seua llengua materna 

i que ell reivindica: l’altra llengua de Terol. D. Lombarte, 

també dibuixant, pot considerar-se com el poeta més 

destacat del segle XX en el nostre espai provincial i un 

dels exponents més punters de la cultura aragonesa en 

la segona meitat del segle passat, i de l’ànima de la 

nostra terra hui mateix.


La seua poesia, planera, aparentment senzilla, acostant-

se a l’oralitat, podria qualificar-se en gran part de poesia 

etnològica i costumista: conté una descripció d’usances i

tradicions rurals amb molta gràcia, originalitat i finura 

(inevitable ací evocar «Lo casori») i un cant no 

complaent a la vida camperola que anava 

desapareixent i a hores d’ara ja és desapareguda. En 

ella apareix una desbordant riquesa lèxica local referida 

a eines, objectes d’ús secular i d’espècies botàniques i 

zoològiques (un complet inventari de biodiversitat 

comarcal). Els paisatges locals queden profusament 

descrits. La poesia es circumscriu a la vila (Pena-roja), 

les seua gent i els seus voltants (enclavats en la antiga 

Ilercavònia), però té el caràcter tal volta universal, 

representatiu d’una ruralitat arrelada a la terra,  

sostenible, que ja no és com va ser durant segles. 

Excepció aïllada quant a localitzacions és Barcelona 

-insignificant en la seua producció-, residència fixa del 

poeta des dels seus vint anys, que no el desvia del seu 

imaginari pena-rogí. En les temàtiques no deixen 

d’estar present, l’amor, l’erotisme i també la mort pròpia. 

Hi apareix un sentiment antibel·licista, simpatia pels 

maquis i lloes a la Verge local de la Font. Un humor 

sorneguer que esdevé negre en algun cas presideix 

alguns poemes. La reivindicació de la autenticitat i d’allò 

propi, des de la cultura fins els aliments hi és present.


En la versificació lliure de Lombarte, on la rima sempre 

és present, apareixen estrofes de diferent extensió i 

versos de diferent mètrica. Però el poeta es manifesta 

com a mestre en la producció de sonets (en els que de 

vegades introdueix variants) i frueix especialment en la 

composició de poesia narrativa en forma de romanços.


Per suposat, alguns dels poemes han estat musicats 

per diferents grups. Hi destaquen les versions del duet 

barceloní Túrmez & Sesé en el CD «Quedarà la 

paraula», editat en 2002.


L’Instituto de Estudios Turolenses ha editat la seua obra 

poètica completa continguda en un gruix volum de més 

de 700 pàgines que inicia amb el nº 1 la Biblioteca  

turolense. L’últim novembre dos representants de l’I. E. 

T. presentaren el llibre en La llibreria Primado de 

València (gestionada durant molts anys per l’alfambrí 

Miguel Morata).


Que encara no l’has llegit?



Gonzalo Tena Gómez, Colectivo Sollavientos