Quan no quedarà res,
quan morts els rius blanquejaran les gleres,
eixuts ullals, seques les fenasseres.
Ofegat el caliu
a les dures entranyes de la terra,
quan no plourà ni nevarà a la serra.
Quan ni un arbre hi haurà,
ni cap garba de blat per les garberes,
ni creixerà cap xop per les riberes.
Quan no quedarà res,
només ermes les terres, sec el mar,
quedarà la paraula. Quedarà.
Desideri Lombarte és un poeta nostre perquè va nàixer
en 1937 en el mas de El Molinar dins del terme de
Pena-roja (Peñarroya de Tastavins), comarca del
Matarranya. A banda de la seua producció teatral,
narrativa, epistolar i d’investigació cultural i
antropològica, la seua obra poètica, que propicia una
deliciosa lectura, és extensa i d’una elevada qualitat.
Tota l’obra està redactada en un català farcit de
col·loquialismes i paraules genuïnes del seu petit país
-el seu poble i voltants-, que és la seua llengua materna
i que ell reivindica: l’altra llengua de Terol. D. Lombarte,
també dibuixant, pot considerar-se com el poeta més
destacat del segle XX en el nostre espai provincial i un
dels exponents més punters de la cultura aragonesa en
la segona meitat del segle passat, i de l’ànima de la
nostra terra hui mateix.
La seua poesia, planera, aparentment senzilla, acostant-
se a l’oralitat, podria qualificar-se en gran part de poesia
etnològica i costumista: conté una descripció d’usances i
tradicions rurals amb molta gràcia, originalitat i finura
(inevitable ací evocar «Lo casori») i un cant no
complaent a la vida camperola que anava
desapareixent i a hores d’ara ja és desapareguda. En
ella apareix una desbordant riquesa lèxica local referida
a eines, objectes d’ús secular i d’espècies botàniques i
zoològiques (un complet inventari de biodiversitat
comarcal). Els paisatges locals queden profusament
descrits. La poesia es circumscriu a la vila (Pena-roja),
les seua gent i els seus voltants (enclavats en la antiga
Ilercavònia), però té el caràcter tal volta universal,
representatiu d’una ruralitat arrelada a la terra,
sostenible, que ja no és com va ser durant segles.
Excepció aïllada quant a localitzacions és Barcelona
-insignificant en la seua producció-, residència fixa del
poeta des dels seus vint anys, que no el desvia del seu
imaginari pena-rogí. En les temàtiques no deixen
d’estar present, l’amor, l’erotisme i també la mort pròpia.
Hi apareix un sentiment antibel·licista, simpatia pels
maquis i lloes a la Verge local de la Font. Un humor
sorneguer que esdevé negre en algun cas presideix
alguns poemes. La reivindicació de la autenticitat i d’allò
propi, des de la cultura fins els aliments hi és present.
En la versificació lliure de Lombarte, on la rima sempre
és present, apareixen estrofes de diferent extensió i
versos de diferent mètrica. Però el poeta es manifesta
com a mestre en la producció de sonets (en els que de
vegades introdueix variants) i frueix especialment en la
composició de poesia narrativa en forma de romanços.
Per suposat, alguns dels poemes han estat musicats
per diferents grups. Hi destaquen les versions del duet
barceloní Túrmez & Sesé en el CD «Quedarà la
paraula», editat en 2002.
L’Instituto de Estudios Turolenses ha editat la seua obra
poètica completa continguda en un gruix volum de més
de 700 pàgines que inicia amb el nº 1 la Biblioteca
turolense. L’últim novembre dos representants de l’I. E.
T. presentaren el llibre en La llibreria Primado de
València (gestionada durant molts anys per l’alfambrí
Miguel Morata).
Que encara no l’has llegit?
Gonzalo Tena Gómez, Colectivo Sollavientos
No hay comentarios:
Publicar un comentario